La nostra experiència amb Montessori

Per començar diré que el mètode Montessori em fascina, em va captivar des del primer moment en que el vaig conèixer, em va enganxar, tant és així, que no me'n puc desenganxar, cada vegada en vull saber més, he fet uns quants cursos, conferència que veig amb el nom de Montessori al títol, i em queda relativament a prop, allà que m'hi vaig a veure que més hi puc aprendre. Però alhora d'aplicar el mètode a casa... hi ha alguna cosa que falla. He provat mil sistemes, mil modificacions, però el que comprovo amb totes aquestes, és que es perd l'essència, i no se que fer per que aquesta perduri.
En una escola Montessori, hi ha molts nens, i vulguis o no, un nen tiba la curiositat de l'altre, comparteixen experiències, i fins hi tot m'atreviria a dir, que es "piquen/repten" entre ells, això junt amb que és un ambient en que NOMÉS hi ha material, penso que fa que els nens aprenguin i funcioni lo del currículum exposat.
A casa, hi ha mil distraccions i sobretot les noves tecnologies que els captiven moltíssim. I no sé si és per això o per que, els nens no els criden l'atenció els materials. Potser a principis del 1900 que els nens no tenien gaires coses, el material lluent captivava la seva atenció, però en els temps que corren, les pantalles guanyen, i en el nostre cas, no hi havia manera que els nens facin servir el material. Una altra cosa que em sembla que ens ha fallat alhora d'aplicar el mètode, és que jo, no m'he atrevit a fer moltes de les presentacions del material, penso que per por de presentar-lo malament i espifiar-la. No se que és el que ha fallat. El que si que he observat és que cada vegada que he canviat la manera de fer, ha funcionat molt bé duran un parell de mesos però després l'interès es perd i no toquen gens el material. Prefereixen posar-se a fer manualitats, pintar,... i jo estic que em pujo per les parets.
Per tots aquests motius, aquest any he decidit guardar tot el material en armaris, almenys d'aquesta manera no s'omple de pols! jeje, i aleshores m'he programat el que han d'aprendre cada setmana de medi i matemàtiques, i el cap de setmana preparo el que vull presentar i poso a la vista, en els 4 prestatges que hem deixat, el material que farem servir, d'aquesta manera m'asseguro de que toquen el temari estatal.
I ara que parlo del currículum estatal, és la meva principal llossa, és un pes immens a l'esquena que no em deixa fluir, ni deixar que els meus fills aprenguin al seu ritme. Fent escola a casa sempre tinc la por que si mai ve l'administració, em facin demostrar que els meus fills tenen el nivell que exigeixen. En aquests cursos que he fet, la majoria de gent que hi assisteix són mestres i molts cops he parlat d'aquest tema amb ells, de la meva por a no complir amb el currículum, i sempre em diuen el mateix, que no m'haig de preocupar d'això, que a l'escola no tots els nens avancen al mateix ritme i que no passa res. Però a casa crec que és diferent, per que l'administració no farà servir el mateix pal per a mesurar-nos. Sempre exigirà més als que estan fora del sistema.
En conclusió, a casa aplicar el mètode i que els nens estiguin receptius i que tot flueixi, és moooolt difícil, al menys, en el nostre cas.