Carnaval de blogs: viure la diferència

Tornem a la rutina diària i a la fi, torno a poder escriure una mica en el blog. Aquest cop ho faig per afegir-me a la proposta que aquest cop a fet l'Ipe, a la que li tenim un especial carinyo, en el seu blog. Així és que us explicaré com vivim nosaltres, o més ben dit, els meus fills això de l'educació en família.
Aquest matí metre esmorçàvem, hem parlat de que avui tornaríem a començar a fer escola, que és com ells ho anomenen.
La conversa ha anat així:
Lila: Quan sigui gran anirié a l'escola.
Jo: amb quants anys vol anar a l'escola?
Lila: quan tingui 7.
Jo: Així que aniras a l'escola quan siguis com la Dune (que és com es diu la seva cosina)?
Lila: o més gran.
Jan: Doncs jo no vull anar.
Jo: Perque?
Jan: Perque a l'escola no hi seràs i no em deixaran jugar.
Lila: Doncs m'és igual!
Jan: Però a la mama no li deixaran passar de la porta!
I ja tenim la primera enganxada del dia. Jo em retiro, i primer tamtra del dia. I és que últimament, es porten a mata i degolla! Espero amb impaciència que afluixin el gelos!
Per al Jan això de estar a casa, és una cosa de la que se sent, diria jo, orgullós, ja que quan algú li preganta que quan anirà al'escola, ell contesta que mai, que ell fa escola a casa i que no hi vol anar. Pel que fa a la Lila, te unes cosines i amigues que li parlen maravelles de l'escola, i com no ho ha provat mai, diu que quan sigui gran hi vol anar. I això que li he proposat d'anar quan comenci el curs, si vol. Però m'ha dit que no, que quan sigui més gran. I així ha quedat el tema.

Carnaval de Blogs: Llibres

Per a mi això de triar tres llibres sobre l'educació a casa, és una mica complicat, sols puc recomenar el de "razones para educar en familia" en el que va participar el Pau amb la seva experiència personal. Aquest ha estat l'únic llibre sobre educació a casa que m'he llegit. La resta han estat les llarguíssimes converses amb la meva sogra sobre el tema i totes les converses mantigudes ara fa 4 anys amb gent fantàstica com la Ipe i el Juan Carlos, la Marina en Joan Ramón, l'Esther i en lluis,... I segur que em deixo més d'una en la que he pogut veure que aquesta opció és factible. També m'ajuda molt el tenir al meu home al costat, exemple fefaent de que això funciona.

Els dubtes que més he tingut, han estat alhora d'aplicar una o altra pedagogia. El Pau es va educar amb una pedagogia 100% escolar, amb horaris,... Pero amb moltes coses de Rosa Sensat. És per això que vaig començar llegint coses d'ella:
- Racó a racó: La seva pedagogia m'agrada perque vol atansar els aprenentatges dels nens a la natura, i és així com fa servir elements de la natura per treballar tots els aspectes pedagògics.

Ja més cap aquí, un dels llibres que més m'ha captivat i que sempre el tinc a la meva tauleta de nit per poder anar consultant, és la Descoberta de l'infant de Maria Montessori. És com la meva guia, ja puc fer servir una mica d'aquí una mica d'allà, que sempre acabo tornant a Montesssori.

Ara estic acabant un llibre que m'està agradant moltíssim, i encara que no te res a veure amb l'educació a casa, m'està fent adonar de que els pilars o fonaments amb els que pujo els meus fills i que creia que eren sòlids, realment no ho són tant i gràcies a aquest llibre, he pogut rectificar a temps en moltes coses. El llibre és Educar sin gritar, espero que si us enimeu a llegir-lo us agradi tant com a mi.

Gràcies Silvia per pendre el comandament d'aquest edició del Carnaval. I ho sento per fer-ho en l'últim dia però portem una raxa que no vegis! Entre cagarrines, ullals, febre i angines, no parem. Avui sembla que a la fi veiem claror en el cel!

Sentiments

En la desena edició d'aquest carnaval de blogs, Sandra ens proposa aquest cop, parlar del que sentim fent escola a casa.
La veritat és que hi han molts sentiments contradictoris i pors alhora d'educar els teus fills a casa. O almenys a mi em passa. No se si és perque no tinc massa temps per preparar coses, o perque de vegades no se per on tirar, que hem colapso, però aleshores sorgeix el Pau, que és el meu pilar principal i m'agafa el relleu mentre em torno a aixecar. I aleshores ho torno a agafar amb més ganes. No se si us passarà també a vosaltres. Però molts cops, tinc molt clar per on tirar i que fer, hi poso moltes ilusions i ganes, busco materials, llegeixo sobre diferents pedagogies, ...em veig amb ànim de tot, però tot d'una, de cop i volta, quan més lligat sembla que ho tinc tot, els nens decideixen que no volen fer res, i el jan molts cops em diu - Mama, és que jo el que vull fer és jugar. Aleshores em desmunta i penso, i si en comptes de llegir i buscar tanta informació et dediques a estar més temps amb els nens i a observar-los per saber les seves necessitats? I és en el punt on em trobo actualment. M'he adonat que el que els nens volen, és la teva atenció les 24 hores del dia (bé, jo tant no puc, però si a 24 li treus 3,5 de treballar, 7 de dormir i 2,5 de menjar, m'en queden 11 hores, que dividides entre 3 són 3hores i 40 minuts que puc dedicar a cadascun d'ells al dia - vaya, una miseria) Així és que les hores que estic amb ells intento dividir la meva atenció al màxim per poder estar per tots tres alhora durant el màxim de temps possible. Aquesta optimització del temps, m'ha comportat haber de deixar moltes coses però m'ha donat molta estabilitat i seguretat i ha augmentat moltíssim la seva felicitat. De moment ens trobem en aquest punt, però mai se saps com serà demà. Això és el que més m'agrada d'educar a casa; La lliertat de moviments de tots plegats, el fet de no haber de dependre de res, el poder anar seguint el ritme del nen i el poder anar aprenent amb ells.
En definitiva, te més pros que contres i això ens agrada.
Gràcies Sandra per donar-nos aquesta oportunitat per poder expresa els nostres sentiments!!

IX Carnaval de blogs

Aquest cop, hem tingut el plaer d'allotjar la 9ª edició del carnaval de blogs. La pregunta que vàrem fer, va ser: que en pensen la gent que comparteix l'educació dels vostres fills, del que és l'educació a casa? I aquestes han estat les respostes:

Antonio desde Esas pequeñas cosas aprendiendo en casa.

El Papa de De cangrejos y ermitaños.

Arnoldo de Creciendo unidos.

Pau desde el nostre blog.

Moltes gràcies a tothom que ha participat i a totes aquelles persones que no han tingut temps, ja que els acompanyants, normalment són els que s'encarreguen de dur les aportacions econòmiques i no tenen massa temps en arribar a casa de ficar-se a escriure res. Prou fan d'estar una estona pels nens!!

El relleu per al proper carnaval de blogs (ja el 10è!!) Serà per a la Sandra de Mas allá del infinito. Espero que acepti el relleu i a seguir..!
Fins aviat!

Carnaval de blogs II

Per donar més temps a tothom qui no hagi pogut escriure encara, he pensat de donar uns quants dies més de marge. Que us sembla si deixem fins divendres 3 d'abril? Així el dia 4 penjaré el que hi hagi.
Fins aviat!!!

Compartint l'educació a casa

Hola a tots, sóc en Pau, la parella de la Montse. Aqui va la meva aportació pel carnaval de blogs, que aquets cop s'allotja en el nostre i estic disposat a explicar la meva aportació a aquest projecte comú.
En principi el pès del que és l'educació escolar recau en la Montse,(mal que em pesi )Jo treballo pel matí, que es quan els nens estàn amb més ganes de fer coses, vinc a dinar a la 1 i m'hi torno a posar a les 2:30 fins a les 5:30. Per les tardes normalment sortim a fer un vol (anar a comprar, al parc, a cals avis o cosins, etc...) quan tornem es l'hora del bany, després fem el sopar (gairebé sempre m'ajuden, ja sabeu que als nens els hi encanta cuinar! ) i intentem avançar una mica el dinar de l'endemà, així la mama té més temps per ells al matí. La Montse acostuma a arribar quan ells ja estàn sopant. Aquest és el teòric dia a dia, però ja sabeu que no hi han dos dies iguals
i a vegades estem a casa jugant tota la tarda, o fent algun treball manual (aqui també entren "arreglos" de manteniment de la casa, llavors el Jan es posa el seu casc, agafa el seu maletí d'eines de joguina i ell i la Lila "m'ajuden")
Apart d'aquesta estona en la que estic jo sol amb ells, haig de reconeixer que la Montse es la que busca les coses perque ells fagin i ho organitza. Si s'ha de fer material ho fem entre els dos quan els nens s'en van a dormir. Les sortides també m'agrada molt preparar-les.
La veritat és que tinc moltes ganes de que arribi el 14 d' abril, ja que canvio l'horari i faré jornada intensiva de 7 a 2, i així poder estar a casa i fer coses amb ells després de dinar, ja que hi serem els dos i cadascú es podrà dedicar a un dels nens.
També m'agradaria comentar que la decisió d'educar a casa ha sigut dels dos al 50% ja que com sabeu jo no he anat a l'escola (si, a fer un curs de FP en un institut) i crec que és una opció tan vàlida com qualsevol altre. Potser pensareu que ho tenim més fàcil, peró com no ho fem igual que com ho vaig fer jo, doncs tampoc em serveix gaire la meva experiència, a part de que eren altres temps i hi havia molta por, i també que jo llavors era fill i ara sóc pare.
Per últim dir que sóm membres de la Coordinadora Catalana Educar en Familia en la que participo activament en els grups de treball.
Bé doncs, em despedeixo, peró abans vull expresar-vos la meva admiració per totes les persones en les que recau el pés de l'educació a casa.
Fins aviat.
Pau

Carnaval de blogs

Agafant el relleu que m'ha passat Sylvia . Aquest més hostatjarem la IX edició del carnaval de blogs.
El tema que he pensat i que m'encurioseix, és saber, que en pensen la gent que comparteix l'educació dels vostres fills, del que és l'educació a casa, i si hi col·laboren d'alguna manera en especial. Així és que ja que treballem sempre nosaltres en els blogs, aquesta vegada, delegarem a les nostres parelles, o a les persones que ens acompanyen en l'educació dels nostres fills la feina d'escriure un post.
Per això us convido a aixecar-vos de les vostres cadires, i cedir el lloc perque escriguin les seves opinions i observacions.
Posem com a data límit el 25 de març i ho intentaré tenir-ho publicat pel 29 de març. Les vostres aportacions les podeu deixar com a comentari d'aquest post.
Endavant! I gràcies per endavant a tots aquells que hi participareu!!!!
Fins aviat!!!

Aquí aprenem

Col·laborant en el carnestoltes de blogs que proposa Sylvia, us explicaré on aprenem nosaltres. Per començar, dir-vos que no tenim lloc fixe, ja que molts cops quan fa bó, anem a fer escola al patí, o ens enduem les coses al parc i escribim a la sorra, o fem mates amb les branquetes que trobem dels pins. Però com molts dies fa fred o plou, o estem malalts, on fem escola és aquí:

En principi, era el nostre menjador, però ha acabat essent l'aula de fer escola i l'habitació de jugar, i hem fet un menjador-cuina a la cuina.

Amb això de fer escola a casa, hem canviat la distribució cincuanta mil cops, i cada vegada que li dic al Pau, que he pensat una nova distribució, m'aconsella que deixi de pensar, ja que cada dos per tres ho canviem tot, a fi d'arribar a adaptar la casa i fer-ho més agradable perque els nens aprenguin amb unes condicions cada cop més confortable.

Com podeu veure, he aconseguit distribuir-ho tot de tal manera que les tauletes em quedin al costat de la finestra perque tinguin una major iluminació. I al terra tenim la catifa màgica voladora, que ens porta a molts països on podem veure coses típiques del lloc i animals diferent, l'altre dia vàrem anar a la sabana, i el Jan i la Lila s'ho van passar molt bé, ja que va reconèixer els seus animals preferits: el lleó, el guepard, la zebra, la jirafa, l'elefant,... A més, aquesta es la catifa on lleguim els contes de després de dinar.

El suro de sobre de les tauletes, l'hem destinat, com ja vaig dir en un altre post, per penjar coses que ens interessin en aquest moment. Ara estem amb el sistema solar, ells van pintar els planetes i els vàrem enganxar en una cartulina negra, i en el sostre hem penjat els planetes fets amb boles de porex. l'únic que falta és el sol, que com pesava massa, l'altre dia va caure i hem d'inventar alguna cosa perque quedi ben fort.

Per acabar, dir-vos que a l'esquerra tenim la prestatgeria amb els llibres i l'armariet vermell dels contes. I dins els armaris baixos que també hi han a l'esquerra, guardem tot el material Montessori que fem servir sols en les hores que fem escola.