Treball interdisciplinari per projectes

Bé, ens hem tirat a la piscina! Fa anys que estem buscant la metodologia que més s'adeqüi a la nostra família.  Però cap d'elles ens ha donat la rutina de treball que em demanen els nens, la llibertat suficient, però sobretot, el que més trobàvem a faltar era l'aprendre d'una manera més natural i sobretot que ens permeti seguir el ritme d'aprenentatge de cadascú tot respectant els seus interessos. Així que farà cosa d'uns mesos, vaig començar a buscar i remenar ja que una metodologia així l'havia de trobar d'una manera o una altra, i em vaig topar en l'aprenentatge per projectes, que moltes escoles ja ho fan, però són sobretot d'infantil, i les de primària, normalment, és amb algunes matèries en concret, però no com a treball interdisciplinari total. Així que després de llegir coses per aquí i per allà: la web de l'XTEC, vídeos per YouTube sobre "treballar per projectes", ... ens vàrem decidir i hem començat a treballar d'aquesta manera, els nens estan encantats i jo també. Ara el que fan els motiva, els omple, ho han triat ells, i em sorprèn, perquè des de que hem començat, ja no els haig de llevar al matí, són ells que es lleven, es vesteixen, esmorzen i es posen a fer feina!!!! Per a mi és tot un èxit!
Ençà que vàrem començar el curs, hem estat fent llibre de text per a llengua i mates, i projectes curts per a medi, però els veia sense ganes, no es queixaven alhora de fer la feina, però no els veia motivats en el seu aprenentatge, ja no podia veure'ls així, i aquesta vegada no han estat ells els que m'han demanat de canviar, sino jo la que he decidit que no podia més amb aquest ambient de treball, sense il·lusió, sols quan fèiem medi, i els tocava alguna cosa que els motivava.
Amb el treball per projectes, ells trien el tema (degut a una conversa que hem tingut, un llibre que han llegit, una notícia que han vist per la tele, un tema que els hi agrada,...) i una vegada tenim el tema triat, pensem que és el que volem saber, descobrir,... ells diuen tot el que els passa pel cap, però aquí ve el meu afegitor, en que els hi dic coses que els podria interessar del tema i que penso que em podria permetre treballar aquells aspectes matemàtics o de llengua que crec que han de treballar. Una vegada tenim els interrogants, ve la feina de buscar les fonts d'informació d'on poder extreure el que volem saber. Primer mirem quins llibres, revistes,... tenim a casa sobre el tema, després quins hi ha a la biblioteca, si sabem d'algú que en sap molt del tema, l'entrevistem i per últim, ho busquem a internet, i si podem, fem una visita a algun museu,... Recopilem la informació i després procedim a organitzar-la i treballar. Ja sigui amb una manualitat, lapbook, mural, teatre... qualsevol opció és bona. I una vegada ja ho tenim tot muntat, arriba l'hora d'exposar el que hem descobert, ja sigui amb una exposició (tipus museu), una xerrada amb coneguts, en el nostre grup de projectes,... I per últim, valorem el que hem après, si és el que esperàvem, si ens ha agradat fer-ho, si ens ha obert nous interrogants,... Per començar hem fet projectes individuals, però anirem fent també en grup, entre els germans, amb amics homeschoolers,...
Personalment penso que es una molt bona manera de treballar, ja que li dona autonomia i auto-disciplina a l'hora de treballar, els ajuda a aprendre a planificar-se la feina, ells dirigeixen el seu aprenentatge i a mi em permet ajudar-los i implicar-me també amb ells, sense ser sols una simple espectadora com passa en d'altres metodologies.
Això si, encara fem servir el material Montessori jejee, per a fer càlculs matemàtics que sorgeixin en el projecte, analitzar alguna frase, ... Però d'una manera més natural, amb un propòsit.
Seguim tenint el nostre horari de feina, en que de 9 a 12,30 i de 15 a 16,30 és hora de fer escola, però no la fem per matèries, sino per projectes, em va bé fer-ho així perquè d'aquesta manera ells saben que quan toca fer escola, no es pot ni jugar a l'ordenador ni a la tauleta ni mirar la tele. Són les hores de no pantalles!
Aviat acabaran els seus projectes i en breu us els presentarem!
Recomano la lectura d'aquests llibres, són de molta ajuda:
- Investigar i aprendre : com organitzar un projecte/ Xus Martín García
- La Organización del currículum por proyectos de trabajo : el conocimiento es un calidoscopio /Fernando Hernández, Montserrat Ventura

Festa fi de curs

Ahir vàrem fer la festa de final de curs amb uns bons amics. Els nens no en sabien res, i els pares vem preparar una gimcana, amb proves, insignes, rialles i gresca. Després uns regals per a l'any que ve i un sopar especial, amb moooolt de postre!! jejeje

 Els nens llegint, pensant, col·laborant i fent les proves.

Amb totes les insignes, ja que entre tots van fer molt bé les proves i les van trobar totes.

 Entrega de diplomes de final de curs i regals.

Les mames i els papes

Obrint els regals.

 I després de tant treballar, a sopar!!

 I els postres!!!!!

Projecte: La nostra caseta

Aquest curs, un dels projectes que teníem en ment, era construir la nostra caseta de pales. Després d'estar guardant palés durant més de tres mesos, a la fi en vàrem tenir suficients com per a fer la caseta. Vem començar per posar la base, i després quatre travessers per a fer l'estructura. Amb els pales que quedàven, vem desmuntar les fustes planes, i les vàrem tornar a collar totes juntes, fins a tenir palés sense forats, i després vàrem unir-los a l'esquelet, i després sols varen faltar els últims detalls. Els nens han après a desmuntar amb escarpa i martell, a clavar claus, a tallar amb la serra de calar (sempre amb la supervisió d'un adult) "m'ha recordat a quan jo era petita, i el meu pare que és fuster, m'ensenyava a fer servir les eines. També han aprés a caragolar, a mesurar, a marcar i sobretot... ens ho hem passat pipa tota la família. Ara sols queda gaudir-la mooooolt!

 A mig fer-la. El papa i el Jan desmuntant  palés i la Lila caragolant fustes per a fer la teulada.

Estrenant-la abans d'estar acabada jijiji

 Ja acabada, cuidant les plantetes, que fins hi tot ens han florit!!!

 Vista de dins cap a fora (les cortines són de les que venen per la dutxa, ja que són impermeables i així no entra aigua.

 A dins hi hem posat la cuineta i el super.

 També hi hem posat una porta amb un pany que ens hem inventat.

Vista general del racó de la caseta, en el que també hi hem fet un banc per a fer el té, ja que és l'últim lloc de la casa on toca el sol, i ve de gust estar-s'hi! 

El cos humà

Amb el Jan, estem estudiant els diferents aparells del cos humà, els hem fet amb plastilina, dibuixant-se ell en un full gran i després fent-los a dins, ... Per acompanyar aquest aprenentatge, he fet uns minillibrets, un per a cada aparell, en que oberts, en un cantó tenen la funció d'un òrgan, ós o múscul, i en l'altre, el dibuix del cos, amb la part pintada, ja veureu que en els quaderns que penjo a continuació no estan pintats, però bé això és feina de cadascú. Aquí podeu veure un exemple en la foto que he fet:

Portada

Per dins

titols minillibrets

minillibre aparell digestiu (1) 

minillibre esquelet 

minillibre aparell circulatori (1) 

minillibre aparell respiratori 

minillibre músculs 

minillibre aparell excretor (1)

Bé, aquí ho teniu, espero que en podeu treure profit i us hagi estalviat feina. Això si, són per a ús personal, res de vendre'ls!! Soc del parer que l'educació i els recursos han de ser gratuïts per a tothom.  Fins aviat!

Distribució del material curs 2013-2014

"Lo prometido és deuda", i aquí va el post de la distribució del material per aquest curs.

 Vista general

 La nostra gran adquisició per aquest curs, l'armari del material, en ell guardem tots els papers i llibres necessaris per a l'organització de les classes així com les fitxes a fer, de tal manera que queda tot més recollit i és més fàcil d'endreçar.

 Racó de l'ordinador. Una tarda a la setmana, els hi toca ordinador a cadascun d'ells. treballem el programari i la cerca d'informació.  

 Vista general de l'altre banda de l'habitació

 Material per a treballar les matemàtiques (1)

 Material per a treballar les matemàtiques (2)

 Material per al coneixement del medi

 Material de llenguatge 

 Taula d'experimentació, amb el microscopi (tapat), taula de llum, capsa de radiografies i material per agafar mostres.

 Racó de cuineta i super

 Fulls de recollida de dades meteorològiques per a fer posteriors estudis i gràfiques.

Panell de calendari i feinetes setmanals (dictats a treballar abans de for-los, paraules per accentuar, poemes per aprendre i vocabulari en anglès)

De moment estem tots molt contents amb la nova distribució i organització, ja es diu, que si la mama esta tranqil·la  tot rutlla ;)  FELIÇ APRENENTATGE!!

Tot llest per començar el nou curs!!

Després d'estudiar-me bé els objectius que vaig penjar en l'entrada anterior, he fet un llistat dels objectius que anem assolint en el nostre dia a dia i els que s'han de treballar per poder assolir-los. De tal manera, que aquests últims, els he distribuit en 36 setmanes que te el curs, de la següent manera. He plegat un full dinA3 en 36 caselles.

He fet un full per cada nen i he anat anotant els objectius de mates, llengües i coneixement del medi. Però tenint en compte que molts dels objectius coincidien en tots dos cicles, els he fet coincidir en el temps per tocar el tema a la vegada tots tres, però cadascú al seu nivell.
programacio llengua
Pel que fa a llengua, he fet un quadrant especial pels motius que ja he explicat en el quadrant general, d'aquesta manera, cada fila és una setmana i com molts del objectius coincidien  he fet que també coincidissin en el temps.
Per acabar-ho d'arrodonir, he fet una grella de rutines diàries, setmanals, quinzenals, mensual i trimestrals.

Freqüència de treball 

Finalment ho he passat tot a l'agenda i a esperar l'inici del curs!!!!

No cal dir, que tots aquests objectius, els assolirem sempre que es pugui amb materials Montessori i didàctics. En la pròxima entrada, la distribució de material de l'aula per aquest curs.... 

Per cert, m'encanten les agendes, i les meves preferides, son les de la marca finocam, m'encanten!!!

Encara estic aquí!

Uuuff, quan de temps sense escriure en el blog. No se si encara me'n recordaré jejeje. En aquest temps en el que no he escrit res, han passat moltes coses a nivell acadèmic a casa nostra. A finals de febrer, estàvem molt agobiats, els nens estaven saturats, i es que alhora de planificar el curs, havia estat molt exigent amb ells, havia posat moltes expectatives, i cada dia feien unes 3 o 4 hores de fitxes i material. M'havia repartit els objectius anuals de cadascú per setmanes i la feina que havien de fer diàriament i si un dia havíem d'anar al metge o qualsevol altre cosa, passàvem els deures d'aquell dia, per al dia següent. En definitiva, que tan ells com jo estàvem força saturat i necessitàvem agafar aire i mirar-ho tot des d'un altre punt de vista, i jo, ni corta ni perezosa, em vaig estar informant sobre el Unschooling i vaig decidir que perquè no provar-ho una temporadeta, i així ho vàrem fer, un dia em vaig asseure amb ells i els vaig explicar el que sentia i el que havia percebut d'ells, i que havia pensat en donar-nos un temps de relax i començar a aprendre d'una altra manera,  aprendre de la vida mateixa. Els hi va semblar bé, i va començar una època de relax, de menys fotos, de passejades pel bosc i la muntanya, d'anar a visitar museus, ... Apreníem molt. A finals de maig, em vaig trobar que jo no estava còmode amb aquesta manera de fer, estava alterada, descol·locada (soc una persona que m'agrada molt tenir-ho tot organitzat),... això provocava que estava més irritable amb els nens i ja no tingués tanta paciència. Així que vaig començar a reflexionar sobre com havia estat aquesta experiència a casa nostra, i he fet una llista de coses bones que ne'm tret i coses no tan bones:
Les bones: Aprendre a relaxar-nos i veure aprenentatge a tot arreu. No agobiar-nos tant si no fem tantes fitxes. Mirar el mètode Montessori des d'una altra vesant més homeschooling. I segur que en podria dir moltes coses més.
Les no tan bones: El ritme d'aprenentatge dels nens, no dic que no aprenguessin, simplement que el ritme d'aprenentatge no és el que exigeix la societat en que vivim, i per a donar-los les mateixes oportunitats que la resta de nens, penso que a certa edat han d'aprendre coses que jugant o amb el dia a dia, no floreixen naturalment, i que s'han de mostrar. Per tal que el dia de demà, puguin ser el que vulguin i que mai em puguin tirar en cara de que no ho poden fer per culpa meva. No puc viure amb això a la meva esquena.
Conclusió personal:
A partir d'ara, aprendrem d'una altra manera, de fet ja ho estem fent, i ens està agradant moltíssim, cada dia fem lo bàsic, que ens porta com a molt una horeta de feina i la resta del dia, fem projectes, experiments, manualitats...
Pel que fa a les fitxes, hem fet borrón i cuenta nueva amb les que teníem, hem anat a l'Abacus i els hi he fet veure la sort que tenen respecte dels altres nens de poder triar les fitxes que més els hi agradi, de tal manera, que van triar-se les seves fitxes que no són llibres de text, si no quaderns petits (que segons el Jan, li agraden més perquè no es veu tanta feina de cop) i cada dia en fan una o dos pàgines de cadascun (català, castellà i mates) si hi ha alguna cosa que no entenen, els hi explico amb el material Montessori i ho pillen de seguida. D'aquesta manera, a ells no els hi suposa un esforç extraordinari i en canvi a mi em dona la seguretat que necessito per a estar tranquil·la i transmetre'ls bon rotllo.
Que farem el curs vinent? Tot està dins el meu cap i ja ha agafat forma, sols queda acabar-ho de plasmar en un paper. Més info a la pròxima entrega, que prometo que serà en breu! jejejeje

Setmana del 13 al 17 de febrer

Aquesta és la primera setmana amb la nova filosofia (és la única paraula que se m'acut, ja que no fem servir cap planing, ni currículum, ni res de res, sols la motivació i el despertar de l'autonomia de cada nen, respectant alhora les seves inquietuds i interessos) i sembla que no vagi tan malament, això sí, tenim uns horaris ben marcats, i a l'igual que hi han nens que van a l'escola, ells han de romandre a la sala de 10 a 13 i tenen total llibertat per agafar el material que ells vulguin, és el que en Montessori es diu Currículum exposat. I així és com ha anat la setmana:

Matemàtiques:

 No se perquè, però és una assignatura que els fascina, i ho treballen molt, aquesta setmana, el Jan ha fet càlcul amb el joc imantat de les boles classificant per color i quantitat, geometria amb els triangles blaus, lògica amb els taulells de doble entrada i les series i mesura aprenent els quarts amb el rellotge i mesurant els dinosaures de plàstic i anotant les dades. La Lila, ha fet sumes senzilles amb un joc que si ho encerten els hi surt un animal al darrera, lògica amb l'àbac de colors i formes i les sèries i mesura estudiant amb el joc del rellotge. I la Berta, lògica amb els taulells de doble entrada, les sèries, els bocs lògics i les classificacions del joc de les samarretes.

Vida Pràctica, Sensorial i Plàstica:

Ara que tenim tot el material a la vista, els exercicis de sensorial afloren com a bolets. El Jan va estar fent combinacions matemàtiques amb les barres vermelles i blaves, i després va voler fer el laberint i provar el seu equilibri amb una polsera de picarols a les mans, i de plàstica, va fer un cavall amb cartró i agulles d'estendre que hi havia en un llibre de manualitats. La Lila i la Berta, em van fer una sorpresa i van fer-nos el llit, la Berta va estar fregant plats (cosa que li agrada molt) i després va voler fer uns cors cosits amb paper que li van quedar molt bé, cada dia domina més l'ús de les tisores. La Lila, va estar pintant i decorant màscares de carnestoltes i una manualitat que va veure en un llibre, es tracta d'agafar paper flim (d'aquell transparent d'embolicar el menjar, i pintar-ho amb una barreja de cola blanca i aigua, tot seguit s'enganxen trossos de paper de seda, i es van fent capes (4o5) i per acabar, es posa purpurina i una altra capa de cola i aigua, i quan està sec, es retalla la forma que es vulgui, i queda un material molt bonic per fer qualsevol cosa, ella va fer un mòbil de flors per quan arribi la primavera, que ja en te ganes. I a dalt de tot de la foto hi han dos figures, creació del Jan i la Lila.

Llengua:

Sembla mentida, però abans el jan no volia ni sentir a parlar d'activitats de llengua, però aquesta setmana, n'ha fet moltíssim-es, i per iniciativa pròpia, va estar treballant l'inicial de paraules amb els hexàgons, va practicar l'ortografia amb un joc de formar paraules, i s'ha passat moltes estones llegint, va triar un llibre a la botiga de la col·lecció de "Bat Pat", uns llibres d'homes llops i personatges fantàstics, li ha fascinat, i encara que en el llibre hi posi que és per a majors d'11 anys, ell s'ho ha volgut llegir tant sí com no, i ja porta més de la meitat, i això que ni jo ni el seu pare, li hem llegit ni una paraula!! i també ha estat jugant amb un joc en castellà de separar síl·labes. La Lila, ha volgut apuntar la data a la pissarra cada dia, ha jugat amb el jan amb els hexàgons, amb el joc de formar paraules, ha creat històries amb el joc dels daus, i hem treballat amb dictats muts i sobretot no ha faltat ni un dia la seva estoneta de lectura. La Berta, ha estat practicant molt el traç, un dia, que hi havien encenalls a terra d'estar tallant fustes, va estar fent dibuixos. Un altre, amb unes targes plastificades, va estar repassant traços i la veritat, que cada dia ho domina més, i per sorpresa de tots, va formar la seva primera paraula amb el joc de formar paraules, i va ser "anell" que rar oi? jejeje

Ciències:

El Jan ha redescobert un joc de targes amb preguntes sobre coses de la terra, a darrera de la tarja hi ha un text que explica curiositats sobre la terra i la seva creació i al davant dos preguntes sobre el text del darrera, i de pas, ha practicat comprensió lectora. I la Berta, ha jugat molt amb els puzles sobre les parts del cos i l'evolució de la vida de l'home, i l'altre dia va voler observar la col·lecció de minerals. 

I aquesta ha estat la nostra setmana sense planing i respectant els interessos de cadascú.

Granja Montessori

Fa uns mesos, vaig adquirir un llibre que s'ha convertit en el meu llibre de capçalera, em dona moltes idees, i m'hi sento reflectida. És un llibre al que li he agafat molt de carinyo, és d'una mare homeschooler dels anys 70' i ho recomano moltíssim. Jo l'he comprat de segona mà (Teaching Montessori in the home: the school years), no se si encara s'edita.

D'aquest llibre, he tret una idea que m'ha agradat molt per a estudiar gramàtica amb els nens, d'una manera molt divertida, i sobretot, sense que s'adonin de que ho estan fent. He fet la granja Montessori, però en forma de murarl de feltre, i els animals, i persones, les he fet també amb feltre, ja que s'adhereix molt bé el feltre amb el feltre. Aquí teniu el resultat:

 Les mides són 90cm x 110cm.

Reflexions

Quan vàrem començar amb tot això de l'escola a casa, tenia una idea molt idíl·lica del que seria la manera en que jo volia educar als meus fills, que educar a casa, seria una aventura molt plaent per a tots nosaltres, que ens ho passaríem genial aprenent tots junts i que els nens sempre estarien super motivats per aprendre coses i voldrien no parar de preguntar i fer. Tant ens vàrem engrescar, que començàrem a buscar pedagogies alternatives que ens ajudessin a fer nens autònoms i motivats. A part, hi havien molts estudis que deien que els nens educats a casa eren tots mig superdotats, amb unes capacitats tant grans, que moltes universitats dels Estats Units se'ls rifaven.
Però vet aquí la realitat. Els nostres nens són humans i per sobre de tot, nens i a l'igual que a l'escola hi han nens que aprenen molt ràpid i nens que els hi costa més, a casa, passa exactament igual. Però sembla que si a un nen li costa aprendre i va a l'escola, la culpa és del nen, que no te prou retentiva, però si passa a casa, ai!! si passa a casa! la culpa definitivament és de la mare, perquè no és mestre ni sap ensenyar. Sense adonar-te, aprens a conviure amb aquesta pressió social que en definitiva és part del preu que has de pagar per fer escola a casa. Però tot sovint t'atures i penses en aquestes coses. I te n'adones que sense voler, t'has ficat en una espiral que fas les coses que fas fent escola amb els nens per demostrar als demés que fas coses, que no ens estem mirant les musaranyes, que els nens són aplicadíssims i que a l'ambient, tot és harmonia i bon rotlo. Doncs no senyors i senyores, la realitat tot sovint no és aquesta. I tot seguit us explico la realitat de casa:
A casa tenim tres nens, que són moooolt diferents entre ells:
- Un és molt creatiu, molt físic (te un control molt gran dels moviments i del seu cos) i imaginari, tot el dia està inventant-se coses, preguntant, jugant i amb el cap als núvols, tot el dia pensa, tant pensa que dorm poques hores, a l'hora d'anar a dormir, pregunta coses que mai m'havia imaginat i tot sovint li haig de dir que l'endemà ho buscaré al diccionari perquè no en tinc ni idea (i és que els pares, no som deus ni einsteins i molts, moltíssims cops, no sabem les coses i les hem de preguntar o buscar). Però alhora, li te al·lèrgia a tot el que faci olor a didàctic/ pedagògic/ escola. No agafa mai un llibre per voluntat pròpia i li has d'insistir en que faci alguna cosa de matemàtiques i ell pregunta el perquè, aleshores jo li dic perquè ha d'assolir uns coneixements cada curs i si tot hi així no el convenç li dic que ho ha de fer i punt (a casa meva molts cops, si no els hi ve la inspiració, faig que els hi vingui, si si, soc d'aquestes mares dolentes que fan llegir als seus fills de 6 o 7 anys i fer mates quan a ells no els hi ve de gust jejeje penso que no agafarà cap trauma per ensenyar-li a llegir als 6/7 anys.) I xoquem molts cops, jo li busco pedagogies alternatives i m'invento mil i unes perquè es motivi, però no hi ha manera. A vegades, quan canviem alguna cosa en la nostra rutina de cada dia, s'ho agafa amb moltes ganes, i penso que ja he trobat el camí, però a la que portem dos mesos, veus que ho fa a desgana, que ho fa perquè toca, i és quan reflexiono i em pregunto, si és per això que vull fer escola a casa (és el punt en que em trobo en aquests moments), i penso si no li hauria d'afluixar una mica la corda i deixar d'exigir-li tant, és el primer i hi hem estat molt a sobre, això li ha causat pressió i ell, penso, s'ha revoltat d'aquesta manera. Així que he decidit afluixar, però no sense control (no ens equivoquem) afluixem, però amb la llista dels objectius essencials que segons el currículum ha d'assolir en acabar el curs, avui li he mostrat i hem parlat del tema, li he dit que si ell no vol fer res, em sembla molt bé, però ha de saber que ha d'assolir aquests objectius d'aquí a final de curs, que s'ho faci com vulgui, però ha d'aprendre el que hi ha a la llista. Ell s'hi ha compromès, i ha agafat la responsabilitat. Ja aniré explicant a veure com ens va la experiència!
- Tenim una altra, que és tot coco, agafa les coses al volt, no em dona mai temps de explicar-li res. Sempre la trobes amb llibres entre els dits. Es porta dos anys amb el seu germà, i encara que no vulguis, inconscientment, sempre estàs comparant. Costa ser conscient de que cada individu és únic i cadascú te les seves coses, el seu caràcter i la seva manera de fer, el seu ritme,... tots som diferents, tot sovint, en èpoques en que he decidit afluixar una mica la màquina, ella no afluixa, és la reina de les fitxes, i es concentra moltíssim quan es posa a aprendre alguna cosa o a manipular algun material. A més, te molta iniciativa pròpia, mai espera a que jo li digui el que ha de fer, ella es busca coses i es fa exàmens ella mateixa, li agrada memoritzar  i després que li preguntis. Però per altre banda, és molt poruga alhora de pujar als llocs o fer alguna cosa nova,  no fa mai un pas si no està segura del que ha de fer. És molt autònoma i això fa que molts cops no li facis el cas que es mereix.
- I per acabar, tenim la tercera, la senyora més en-senyorada i princesa que mai em pogués imaginar, i la veritat que no se pas d'on ha sortit, jo que mai he fet servir maquillatge i odio les sabates amb taló, però ella (antes muerta que sencilla), fa les coses ràpides, però per poder acabar i anar a jugar. Encara és molt petita, però te molt de caràcter i sempre reclama atenció. Vol aprendre, però quan li ensenyes de seguida es cansa i et demana una altra cosa.
Com es pot veure, para gustos colores, i a casa hi ha de tot. Intentes planificar i fer les coses perquè tots estiguin motivats i treballin a gust, però són tan diferent que el que li agrada a un, no li agrada a l'altre i m'he adonat que hauré de fer tres planificacions diferents, que serà una feinada? Sí! però que hi farem, és el camí que hem triat i el que em ve de gust fer. Al cap i a la fi, jo gaudeixo fent planificacions i organitzacions, doncs au, si no vols caldo, dos tasses que en diem a casa meva, jeje
En definitiva, jo definiria la meva escola a casa, com un camí ple de canvis, però no perdo la esperança de trobar algun dia, el planing definitiu ;P

Pel proper curs...

M'he centrat molt en el mètode Montessori, a estudiar-lo tot lo a fons que he pogut, a més estic enamorada del seu material, però a l'hora d'aplicar-ho a mi no m'ha funcionat, amb cap dels meu tres nens, així que m'he quedat amb lo dels materials (que veig que són molt útils alhora d'entendre i assimilar els nous conceptes), el concepte bàsic d'impressionisme en el que es basava Montessori i en lo de portar les coses del concret a lo abstracte. Això combinat amb els llibres de text i d'altres materials educatius que he trobat per d'altres botigues, és el que fem servir.
Amb el Jan, que no li agrada gens llegir i vaig pensar que era perquè sempre li estava a sobre, vaig decidir deixar, a mig curs del passat, els llibres de text i deixar-li més llibertat amb el material a veure si d'aquesta manera li arribava el cuquet de la lectura i s'hi aficionava, però ni li venia de gust tocar el material Montessori, ni llegir, ni res i després d'esperar i esperar, he decidit tornar als llibres de text, i recolzar els exercicis amb els materials que tenim, i estructurar-li bé les feines que ha de fer cada dia, de tal manera que ens quedin les tardes lliures per poder fer material més lliurement i algunes manualitats.
La Lila, és la nena Montessori per excel·lència, li encanta el material, però no suporta que li faci cap presentació, ella em diu que l'expliqui com l'ha de fer servir, i després ella ho fa seguint el que li he dit, però a la seva manera, així que després del cercle, cada matí farem 2 o 3 fitxes del seu llibre de lectura i després, tindrà temps de sobres per tocar material.
La Berta, és una fan del material de sensorial i vida pràctica, ho fa, però com la Lila, a la seva manera, i no sempre accepta que li faci presentacions, perquè diu que no li calen, això sí, si veig que no ho està fent bé, li corregeixo, i això si que ho vol. Ella farà igual que la Lila (cercle, fitxes i material).
Pel que fa al cercle de primera hora del matí, que ens fa aposentar-nos a tots i centrar-nos en el nou dia que ens espera. Està constituït per: a l'inici cantem alguna cançó, tot seguit llegim algun llibre en el que toqui algun tema filosòfic, de sentiments,... parlem sobre el que ens vol dir el llibre i el que podem aprendre d'ell i per acabar, fem alguna activitat física o jocs de mans.
I aquest és el nostre planing per a aquest curs, ja us explicaré com acaba, però jo em sento molt bé i molt tranquil·la per afrontar aquest nou any!

Enquesta de Carlos Cabo

Llegint el post de Meninheira parlant de la tesis que està preparant Carlos Cabo, em volgut posar l'enllàs també en el nostre blog. És una tesis molt complerta que està fent aquest professor Universitàri. Com més famílies que eduquem a casa contestem, més real serà la tesis final, i serà una eina més, davant l'administració espanyola, per a regular la nostra opció reconeguda ja a la majoria d'estats de la Unió Europea.
Aquí podreu contestar-la:
E-mail: cabogcarlos@uniovi.es
Enquesta: http://carlos.scienceontheweb.net/
I aquí hi ha l'entrevista que han fet els de Clonlara a Carlos Cabo i Madalen Goiria.

Benvinguts al nostre blog!

Hola a tothom:
Som una família que educa a casa, tenim tres fills (el Jan de 4 anys, la Lila de 2,5 i la Berta de 1 any).
Ens hem decidit, després de donar-li moltes voltes (es que això de la informàtica, ens fa una mica de por;)), a crear un blog per explicar la nostra experiència i com anem descobrint el nostre entorn dia a dia, amb els nostres petits.
Us animem a que ens seguiu, i el que més ens agradaria, és servir-vos d'utilitat i poder ajudar a famílies, amb les experiències que anirem exposant.
Bé, fins aviat!!!