dimecres, 18 de març de 2009

Compartint l'educació a casa

Hola a tots, sóc en Pau, la parella de la Montse. Aqui va la meva aportació pel carnaval de blogs, que aquets cop s'allotja en el nostre i estic disposat a explicar la meva aportació a aquest projecte comú.
En principi el pès del que és l'educació escolar recau en la Montse,(mal que em pesi )Jo treballo pel matí, que es quan els nens estàn amb més ganes de fer coses, vinc a dinar a la 1 i m'hi torno a posar a les 2:30 fins a les 5:30. Per les tardes normalment sortim a fer un vol (anar a comprar, al parc, a cals avis o cosins, etc...) quan tornem es l'hora del bany, després fem el sopar (gairebé sempre m'ajuden, ja sabeu que als nens els hi encanta cuinar! ) i intentem avançar una mica el dinar de l'endemà, així la mama té més temps per ells al matí. La Montse acostuma a arribar quan ells ja estàn sopant. Aquest és el teòric dia a dia, però ja sabeu que no hi han dos dies iguals
i a vegades estem a casa jugant tota la tarda, o fent algun treball manual (aqui també entren "arreglos" de manteniment de la casa, llavors el Jan es posa el seu casc, agafa el seu maletí d'eines de joguina i ell i la Lila "m'ajuden")
Apart d'aquesta estona en la que estic jo sol amb ells, haig de reconeixer que la Montse es la que busca les coses perque ells fagin i ho organitza. Si s'ha de fer material ho fem entre els dos quan els nens s'en van a dormir. Les sortides també m'agrada molt preparar-les.
La veritat és que tinc moltes ganes de que arribi el 14 d' abril, ja que canvio l'horari i faré jornada intensiva de 7 a 2, i així poder estar a casa i fer coses amb ells després de dinar, ja que hi serem els dos i cadascú es podrà dedicar a un dels nens.
També m'agradaria comentar que la decisió d'educar a casa ha sigut dels dos al 50% ja que com sabeu jo no he anat a l'escola (si, a fer un curs de FP en un institut) i crec que és una opció tan vàlida com qualsevol altre. Potser pensareu que ho tenim més fàcil, peró com no ho fem igual que com ho vaig fer jo, doncs tampoc em serveix gaire la meva experiència, a part de que eren altres temps i hi havia molta por, i també que jo llavors era fill i ara sóc pare.
Per últim dir que sóm membres de la Coordinadora Catalana Educar en Familia en la que participo activament en els grups de treball.
Bé doncs, em despedeixo, peró abans vull expresar-vos la meva admiració per totes les persones en les que recau el pés de l'educació a casa.
Fins aviat.
Pau

3 comentaris:

Sylvia ha dit...

Hola!!

Eiii, has oblidar mencionar la teva infinita paciencia jugant amb els nens!! Ens ha agradat molt la teva aportació!!

petons

Silvia ha dit...

Hola Montse, estamos un poco tarde pero aqui esta nuestra entrada. Espero mas papas se animen a participar, ojala y pudieras alargar un poquito la publicacion. Yo creo que tarde pero mas se animaran.
Un abrazo!

http://creciendounidos.blogspot.com/2009/03/como-padre-y-esposo-que-pienso-de-la.html

Silvia ha dit...

Montse queria decirte tambien que Arnoldo (mi esposo) leyo tambien la nota de tu Pau y se sintio feliz de encontrar a otra rareza como el ;D
Que maridos mas buenos nos hemos encontrado no creen?
Gracias por la idea para este carnaval Montse ha sido buenisima!