dissabte, 25 octubre de 2014

Llibres fantàstics

Us vull recomanar uns llibres que ens tenen el cor robat. Són d'una col·lecció del National Geographic per a nens, es diuen "els exploradors del National Geographic", hi ha de diversos temes. No cal dir que les il·lustracions són una passada, però el que més ens ha agradat, és la manera com està exposada la informació, i la quantitat i qualitat d'aquesta. Molts d'ells estan descatalogats i no sabíem a on trobar-los, però casualitats de la vida, l'altre dia en anar al Cosmocaixa, sempre ens passem a mirar la botiga Laie que hi ha, i els tenien!! A més, de rebaixes. No ens vam poder estar de comprar-los tots. Per cert, també els podeu trobar a les biblios! jejeje


dissabte, 18 octubre de 2014

Sortides de setembre

Aquest setembre ha estat força mogudet. Com de Medi hem tocat el relleu de la Terra, l'univers i la meteorologia, hem fet unes sortides, per que no és el mateix veure-ho, que viure-ho. jejeje
Pel que fa al relleu de la Terra, vem anar a visitar unes de les muntanyes mítiques de Catalunya: Núria. 
 Vam pujar amb cremallera, vem pujar amb cremallera (inaugurat el 1931 i que encara està en funcionament) la curiositat és que n'hi han 4, i cadascú te el nom d'una muntanya dels Pirineus, ens va cridar l'atenció i al arribar a casa, vem mirar al plànol, on paraven.
Al arribar a Núria, vem pujar amb el telecabina a les pistes per fer una excursió. Va ser molt emocionant!  

 Amb el llac de fons

 A l'estació a gairebé 2000m d'altitud.

Pel que fa al tema de l'univers, vem anar al Cosmocaixa a veure el planetari en 3D. Va ser una passada, em va fer gràcia veure els nens intentant agafar els planetes!!
 A la sortida del planetari hi havia aquesta recreació antiga del sistema solar
I ja que hi erem i haviem d'estudiar la meteorologia, vem fer una visita a l'estació meteorològica del Cosmocaixa. Ens va agrada molt, i vem poder veure com gestionen les dades que recullen de manera digital.



 Un diumenge al matí, vem quedar amb uns amics per fer una visita al museu de les matemàtiques que hi ha a Cornellà del Llobregat. 
Hi ha un cartell que és molt interessant, que diu: "Prohibit no tocar!"  
Així que endavant a toca i experimentar! 
 Amb el seu amic construint el pont de Leonardo
La Berta amb un circuit de cubs transparents.
És una bona visita, els monitors en tot moment estan allà per jugar i explicar com va als nens. I a més, tots els diumenges és gratuït!
També vam anar a veure l'exposició itinerant de l'ICP de Sabadell, en la que ja vaig parlar en l'anterior entrada.

dijous, 16 octubre de 2014

De dinos i de premis

El Jan el maig passat va guanyar el primer premi de la seva categoria del concurs de contes sobre dinosaures que organitza l'ICP (Institut Català de Paleontologia). Va escriure un conte sobre un dinosaure que tothom se'n reia d'ell, però que al final va resultar que els va donar una bona lliçó.
 Llegint el conte davant les autoritats
 Amb els guanyadors de totes les categories
Amb els obsequis que li varen donar.
Però el que més il·lusió li va fer, és que un dels premis, era una visita a un jaciment paleontològic i una visita al centre de restauració de fòssils. Aquestes dues visites les vàrem fer al setembre, i va ser una experiència inoblidable!
 Al jaciment
Al centre de restauració
I per acabar d'arrodonir el tema, vam aprofitar que hi havia una exposició itinerant al ICP (Institut Català de Paleontologia) de Sabadell, i la vàrem anar a visitar amb els amics. L'exposició es diu "L'eclosió del passat" i està molt bé, a més, tot es pot tocar!!
 Cap de tiranosaure
 Participant al concurs per posar-li nom al triceratops
 Desenterrant un niu de dinos
 Observant una resta fòssil amb la lupa

 Reproducció d'un niu que varen trobar a la Xina
 Reproducció d'un fetus dins d'un ou
Reproducció a mida real d'un niu de dinos

dimarts, 14 octubre de 2014

La nostra experiència amb Montessori

Per començar diré que el mètode Montessori em fascina, em va captivar des del primer moment en que el vaig conèixer, em va enganxar, tant és així, que no me'n puc desenganxar, cada vegada en vull saber més, he fet uns quants cursos, conferència que veig amb el nom de Montessori al títol, i em queda relativament a prop, allà que m'hi vaig a veure que més hi puc aprendre. Però alhora d'aplicar el mètode a casa... hi ha alguna cosa que falla. He provat mil sistemes, mil modificacions, però el que comprovo amb totes aquestes, és que es perd l'essència, i no se que fer per que aquesta perduri.
En una escola Montessori, hi ha molts nens, i vulguis o no, un nen tiba la curiositat de l'altre, comparteixen experiències, i fins hi tot m'atreviria a dir, que es "piquen/repten" entre ells, això junt amb que és un ambient en que NOMÉS hi ha material, penso que fa que els nens aprenguin i funcioni lo del currículum exposat.
A casa, hi ha mil distraccions i sobretot les noves tecnologies que els captiven moltíssim. I no sé si és per això o per que, els nens no els criden l'atenció els materials. Potser a principis del 1900 que els nens no tenien gaires coses, el material lluent captivava la seva atenció, però en els temps que corren, les pantalles guanyen, i en el nostre cas, no hi havia manera que els nens facin servir el material. Una altra cosa que em sembla que ens ha fallat alhora d'aplicar el mètode, és que jo, no m'he atrevit a fer moltes de les presentacions del material, penso que per por de presentar-lo malament i espifiar-la. No se que és el que ha fallat. El que si que he observat és que cada vegada que he canviat la manera de fer, ha funcionat molt bé duran un parell de mesos però després l'interès es perd i no toquen gens el material. Prefereixen posar-se a fer manualitats, pintar,... i jo estic que em pujo per les parets.
Per tots aquests motius, aquest any he decidit guardar tot el material en armaris, almenys d'aquesta manera no s'omple de pols! jeje, i aleshores m'he programat el que han d'aprendre cada setmana de medi i matemàtiques, i el cap de setmana preparo el que vull presentar i poso a la vista, en els 4 prestatges que hem deixat, el material que farem servir, d'aquesta manera m'asseguro de que toquen el temari estatal.
I ara que parlo del currículum estatal, és la meva principal llossa, és un pes immens a l'esquena que no em deixa fluir, ni deixar que els meus fills aprenguin al seu ritme. Fent escola a casa sempre tinc la por que si mai ve l'administració, em facin demostrar que els meus fills tenen el nivell que exigeixen. En aquests cursos que he fet, la majoria de gent que hi assisteix són mestres i molts cops he parlat d'aquest tema amb ells, de la meva por a no complir amb el currículum, i sempre em diuen el mateix, que no m'haig de preocupar d'això, que a l'escola no tots els nens avancen al mateix ritme i que no passa res. Però a casa crec que és diferent, per que l'administració no farà servir el mateix pal per a mesurar-nos. Sempre exigirà més als que estan fora del sistema.
En conclusió, a casa aplicar el mètode i que els nens estiguin receptius i que tot flueixi, és moooolt difícil, al menys, en el nostre cas.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...