dilluns, 31 d’agost del 2009

Carnaval de blogs: viure la diferència

Tornem a la rutina diària i a la fi, torno a poder escriure una mica en el blog. Aquest cop ho faig per afegir-me a la proposta que aquest cop a fet l'Ipe, a la que li tenim un especial carinyo, en el seu blog. Així és que us explicaré com vivim nosaltres, o més ben dit, els meus fills això de l'educació en família.
Aquest matí metre esmorçàvem, hem parlat de que avui tornaríem a començar a fer escola, que és com ells ho anomenen.
La conversa ha anat així:
Lila: Quan sigui gran anirié a l'escola.
Jo: amb quants anys vol anar a l'escola?
Lila: quan tingui 7.
Jo: Així que aniras a l'escola quan siguis com la Dune (que és com es diu la seva cosina)?
Lila: o més gran.
Jan: Doncs jo no vull anar.
Jo: Perque?
Jan: Perque a l'escola no hi seràs i no em deixaran jugar.
Lila: Doncs m'és igual!
Jan: Però a la mama no li deixaran passar de la porta!
I ja tenim la primera enganxada del dia. Jo em retiro, i primer tamtra del dia. I és que últimament, es porten a mata i degolla! Espero amb impaciència que afluixin el gelos!
Per al Jan això de estar a casa, és una cosa de la que se sent, diria jo, orgullós, ja que quan algú li preganta que quan anirà al'escola, ell contesta que mai, que ell fa escola a casa i que no hi vol anar. Pel que fa a la Lila, te unes cosines i amigues que li parlen maravelles de l'escola, i com no ho ha provat mai, diu que quan sigui gran hi vol anar. I això que li he proposat d'anar quan comenci el curs, si vol. Però m'ha dit que no, que quan sigui més gran. I així ha quedat el tema.