Bé, aquest serà el meu últim post en aquest blog. I és que des de novembre del 2015 la nostra vida ha fet un gir de 180º.
A mitjans del primer trimestre del curs, va tornar a florir la inquietud dels nens i la seva curiositat de saber com seria anar a l'escola. Nosaltres sempre els hi hem dit que el dia que hi volguessin anar, sols havien de demanar-ho. I el dia va arribar. La que més ganes tenia era la Lila, però ens va comentar que volia començar el setembre del curs 2016-2017. El Jan tenia clar que volia anar a l'institut (que comença el setembre del 2016), però el que havia triat sols hi tenien plaça els nens procedents del centre adscrit, així que si volia anar aquest, havia de cursar 6è a l'escola adscrita i per això va decidir incorporar-se a 6è. Pel que fa a la Berta, no tenia decidit de començar encara, però preveient que es quedaria sola a casa, va optar per anar-hi, perque volia estar amb altres nens.
Així és com al novembre vam fer el cop de cap i vam anar a parlar amb el director de l'escola que tenim al costat de casa i on van els seus amics del poble per demanar d'incorporar-nos. I no vàrem tenir cap problema. A finals de novembre, va acabar la nostra etapa homeschooler i començava la nostra etapa escolar. Els nens s'ho han agafar amb moltes ganes, ja que ha estat decisió seva, i pel que fa als pares, ens ha costat una mica aclimatar-nos al nou ritme.
L'acollida a l'escola ha estat fantàstica, em tingut molta sort amb les tres tutores que ens ha toca, tant la Susanna, com la Mari-sol i la Mercè han sigut fantàstiques, han fet que els nens s'assentin acollits en el grup, han mostrat als companys treballs que havien fet a casa, ... els nens els han agafat molta estima i han sabut valorar-los per com són.
Pel que fa a les notes, han estat molt positives. Però per a mi no són important, com diu el Jan: "l'escola es una petitíssima part de la vida, i a sobre se l'ha inventat l'home..." Jo el que valoro i crec que és important per a la societat en la que estem avui dia i de cara al que ens ve, són les emocions i la gestió que se'n deriva d'elles, els valors humans, les relacions amb els demés, l'empatia, les ganes per aprendre i per sobre de tot, el ser feliç. I es que una persona amb empenta, iniciativa, dinàmica i imaginativa, te les portes obertes per a fer el que sigui.
D'aquí a pocs dies se'n tornem-hi. El Jan comença l'institut, on se li presentaran nous reptes. I nosaltres estarem al seu costat en tot moment per a ajudar-lo si és que ho vol. La Lila encara 5è, canvi de companys i mestre, i la Berta seguirà igual amb el 4t.
Tots tres estan disposats a continuar, ja els hi hem dit que si quan fèiem escola a casa sempre els dèiem que el dia que volguessin els portàvem a l'escola. Ara, el dia que vulguin tornar a fer escola a casa, sols ho han de demanar. Però ens han dit que de moment volen seguir, i es que tinc uns fills, que a l'igual que als seus pares, els hi agraden els reptes i aquella sensació que et queda quan els superes amb èxit, tot tenint la tranquil·litat que tens persones que t'estimen a la vora que t'animen i et recolzen en tot moment.
Bé, m'ha costat més de mig any escriure aquesta entrada, però al final ho he aconseguit, ara em trobo en una cruïlla amb molt de camí per endavant.
Una abraçada molt forta a tothom! us trobarem a faltar!
