diumenge, 13 de febrer de 2011

Reflexions per als meus fills

Fa temps que volia fer aquesta entrada, són unes reflexions pròpies sobre criança i educació. Des de sempre he tingut clares moltes coses, i la més important i la que millor m’ha anat fins ara, és la de no fer mai res als demés que no t’agradaria que et fessin a tu, i de moment, aquesta és la meva base per educar als meus fills i relacionar-me amb els demés. Per tant, a mi m’agradaria que el dia de demà els meus fills puguin ser el que volguessin i això és el que pretenc recolzant la regulació de l’escola a casa aqui a Catalunya. A mi m’agrada que els demés comparteixin el que tenen amb mi, per tant jo haig de compartir, a mi m’agrada que la gent em doni les gràcies quan els hi faig un favor, per això, jo sempre les dono, a mi m’agrada que la gent no m’agredeixi, ni m’insulti, ni.... per això, jo mai ho faig. Els meus fills així ho veuen, i així ho fan. Per transmetre alguna cosa als teus fills, tu ho has hagut de creure abans, sinó no ho pots transmetre. Jo vull que els meus fills no facin coses que puguin molestar als altres ni incomodar-los, no és tan sols, per exemple, demanar o no les coses sinó aprendre que potser la persona a la que li demanes tal cosa, no li va bé de donarte-la, però no sap com dir que no, d’això se’n diu interpretació de la situació i de l’estat de la persona, i és el que vull que aprenguin els meus fills.

Una altra de les coses que m’agradaria transmetre als meus fills, és l’ordre i la neteja, vital, des de el meu punt de vista, per a la bona convivència entre les persones i evitar la propagació de gèrmens, i més si no tenim vacunes i vivim amb animals de diferents espècies. A mi la casa m’agrada tenir-la en ordre i neta, tampoc sense passar-se, ja que gràcies als bacteris existeix la vida tal com la coneixem avui dia, i son necessaris per la supervivència de l’ésser humà. I pel que fa a l’ordre, fent escola pel matí i treballant a la tarda, és vital per no acabar a final de la setmana desquiciada del nervis, i passar el cap de setmana endreçant i netejant, és per això que he aconseguit que després de jugar, endrecin i netegin si hi ha alguna cosa que s’hagués embrutat.

Penso que per afavorir la convivència entre els uns i els altres, el respecte ha de ser primordial, així com l’estima i el respectar l’espai vital de cadascú. Espero ser suficientment bona mare com per saber transmetre això als meus fills, per fer d’ells unes persones com cal el dia de demà. Per a ells deixo aquesta entrada i per tenir-ho present jo mateixa quan ho rellegeixi els dies dolents.

9 comentaris:

Marvan ha dit...

gracies per compartir aquestes reflexions. Així també ens ajudes a tenir-ho present. Són coses que volem però que de vegades i tan fàcilment ho oblidem. Exigim als altres i no a nosaltres mateixos.
Gracies.

Sylvia ha dit...

Lo que no quieras para ti no lo hagas a nadie. Aquesta és una ensenyança que em va deixar la meva estimada mare i li agraeixo molt, estic segura que també els teus fills ho farán.

El respecte, la empatía, l'amor propi a vegades, la higiene, l'agraïment i un etc son la base d'una bona educació en el meu veure.
A vegades semblen més importants les mates o el que sigui però la casa s'ha de construír desde els ciments no?

Un petó, ja saps que comparteixo al 100 % aquesta visió.
Gràcies per ser així!!

paumon ha dit...

Merci per ser-hi noies!!

Alana ha dit...

Totalment d'acord, Montse!! gràcies per compartir ;)

Mariajo ha dit...

Hola! Sóm mestra i ademés mamà i estic amb tu en cada paraula que has escrit!

Segueixo aquest blog des de fa temps i la veritat és que no sé si coneixes el nostre: RACO DE LES PARAULES.http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/
Pot ser et siguin útils alguns dels materials que hi pengem.
Gràcies!

paumon ha dit...

De res Alana!
Merci Mariajo, acabo de passar-me pel teu blog i és fantàstic, ara me'l agrego!
Fins aviat!!

Anònim ha dit...

Creo que una de las cosas importantes que dices, es que si los padres no lo vivimos...tampoco se lo podemos transmitir a los hijos...Y es una gran verdad!!
Animos!...que es una faena que a veces no se ven los resultados enseguida.....pero si que están.

Sílvia ha dit...

Crec que tens tota la raó amb les teves reflexions. Al cap i a la fi els fills són el reflexe dels pares, per tant allò que vols que ells siguin, sigue-ho tu primer.
I tenir això clar és bàsic per a una bona educació.
Ànims, i moltes gràcies per recordar-nos-ho!

paumon ha dit...

Gràcies a tu Silvia!!