dissabte, 5 de març de 2011

L'inici del final

Tot va començar un 28 d'octubre del 2008. Tenia moltes ganes de compartir tot el que fèiem, d'escriure la nostra història, els nostres entrebanc, alegries, descobriments,... Hem fet molts amics dels que hem après moltes coses i als que esperem haver-los ajudat en alguna cosa. Però tot el que comença s'acaba, ja varem fer una aturada en el camí, que posteriorment varem reprendre, però aquest cop és diferents i l'aturada és definitiva per emprendre altres camins i viure noves aventures.

Durant aquest temps, el blog ens ha servit per dur un control i un diari abord de tot allò o part del que anàvem fent. Ara és hora de canviar, i el diari abord el farem de manera interna i tradicional, amb les eines de sempre i que han quedat oblidades a les prestatgeries de les cases, els entranyables àlbums de fotos amb comentaris personals. Últimament els nens es passen moltes estones mirant-se'ls i trobo que els hi encanta veure els llocs on hem anat, i les coses que hem fet. Així que deixo de publicar en el blog per dedicar-ho als àlbums de fotos. Però el deixaré obert per si a algú li interessés el que he penjat fins ara. Moltíssimes gràcies a tothom qui fa fet possible aquest blog i si algú necessita contactar amb mi, només ha de deixar un comentari, que ho rebré al meu correu.

Moltes gràcies per tot i fins sempre!

17 comentaris:

Sílvia ha dit...

Molt bona idea això de fer un resum del que fem en un album de fotos!!
Llàstima que ja no podré seguir veient les coses tan xules que fas amb els teus nens!! Et trobaré a faltar! De totes maneres, sempre ens anirem veient a la Biblioteca! Una abraçada i fins aviat!!
Sílvia.

Marvan ha dit...

Quina llastima, us trobaré a faltar pels internets. Sort que tinc que us podré veure de tant en tant a la vida real, que ben pensat está molt millor ;)

paumon ha dit...

Hola Silvia, hi tant que ens seguirem trobant a la Biblio i compartint xerrades. Fins aviat!!
Hola Marvan, sempre ens quedarà la vida real... jejeje Fins aviat!

Àfrica ha dit...

Ostres!! Enyoraré llegir el que aneu fent i com us van les coses! Ara sí, que haurem de venir a veure-us!
Una abraçada i moltes gràcies per aquest temps!

Sabrina ha dit...

Cadascú ha de trobar el que li va millor en cada moment; encara que els demès preferissim un altre cosa ;D

Molts petons i ens veiem!

paumon ha dit...

Africa, ja saps que les portes estan obertes per cuan us vagi bé!!!
Merci Sabrina, sempre cercant nous camins ;P Fins aviat!!

Esther ha dit...

Pues sí.....es una pena...porque se aprende mucho y se cogen muchas ideas.....sobre todo cuando se educa en casa que siempre vienen dudas....y ayuda mucho ver como otras madres han elegido lo mismo que tu y tiran adelante.....La verdad es que mis "niños" son mas mayores y estoy en otra etapa....pero me encanta mirar las cosas que hacíais...y preparándome por si viene otro jejejejeje....
La verdad es que esto que comentas, yo lo veo igual...y me da mucha pena porque hoy en día para enseñar una foto tienes que encender el ordenador o mirar en el móvil. ipot,etc...
Así que hace tiempo que yo he empezado nuestro álbum familiar con mi hija Claudia y nos encanta....enmarcar los momentos que hemos pasado juntos...comentándolos...y adornándolos....y cuando viene alguien a casa....podemos pasar un rato fantástico viendo fotos y riéndonos....
Espero que disfrutes con tus niños....siempre está la opción de vernos en la biblioteca....jejejej
(soy cuñada de Silvia)
Saludos!!

nobochi ha dit...

ostia! quina pena!!! a veure si algun altre dia teniu ++ temps per fer-ho tot!!
ens veiem... quinremei!

paumon ha dit...

Encantada de conèixe't Esther, ja ens veurem per la biblio!
Nobochiiiiiiiiiiii, quin remei!!!!

Ipe ha dit...

Yo si que lo siento... por que para mi es más dificil "ir a veros", pero creo que cada tiempo tiene sus propias necesidades y procesos de modo que espero que disfrutéis mucho en la nueva etapa tradicional... y que viajéis a Extremadura para sacaros fotos con nosotros ;-D

Cariños inmensos,

paumon ha dit...

Gracias Ipe, no sufras que un dia o otro nos volveremos a ver, y si no, te cojo la palabra y vajamos de aquí un tiempo. Recuerdos a la familia!!!!!

Irina ha dit...

llastima que t'he trobat fa poc! tot i aixi, el teu blog es mereix un premi.
Molta sort!

paumon ha dit...

Moltes gràcies Irina!!!!! El teu bloc és fantàstic! Ja li he recomanat a varia gent. Ja he fet els scones i queden boníssims!!!!
Gràcies per tot i fins aviat!!!

♥ meninheira ♥ ha dit...

Ay Mon, yo venía a decirte que hoy salís en Homeschooling Spain y me encuentro con tu despedida :(

Yo también os echaré de menos, tengo muchas ideas guardadas de este blog.

Un petó molt grand y hasta siempre Monsiña
m*

paumon ha dit...

Hasta siempre Meni! Y muchisimas gracias por dedicarnos el post, me ha hecho mucha ilu vernos, como pasa el tiempo!! jejje hasta pronto!

Leptir ha dit...

Happy Easter :-)

paumon ha dit...

Leptir Thanks! Happy Easter to you too!