Canvi de rumb

Aquest inici de curs, ha estat força estressant. M’ho he planificat massa i cada dia són bronques amb els nens, suposo que tenim massa interioritzat el treballar amb llibres de text, per tenir alguna cosa tangible al final del dia que ens digui que hem fet alguna cosa de profit. Penso que potser poso masses expectatives a tot arreu i això no és bo ni saludable per ningú. Haig de canviar d’hàbits.

Tinc la costum d’extrapolar a la fantasia el meu estat d’ànim per entendre com em trobo. Així que ara us explicaré, la fantasia del meu estat d’ànim:

Em trobo en un vaixell ple de gent que m’acompanya en la meva travessia (família, amics, ...), pel mar, també hi ha més vaixells, tots anem cap al mateix sentit. Tothom pensa, que allà on anem hi ha una illa, que és on generació rere generació hi hem viatjat i en la que es diu, hem d’arribar tots, per que sempre s’ha fet així i és lo NORMAL. Però en un raconet del meu cor, hi ha alguna cosa que hem diu que potser hi ha altres illes en les que potser també es viu bé i pots fer i sentir-te millor. Ho poso en comú amb la resta de la tripulació, i hi ha opinions per a tots els gustos. A la fi em decideixo, i comencem a canviar de rumb, però el vaixell és tan gran, i hi ha tan trànsit de vaixells, que costa molt virar per que la corrent se’ns endú, però jo ho vull fer...

Bé, així és com em trobo en aquest moment, intentant virar el meu super vaixell. Potser seria més fàcil agafar un bot salvavides, amb els meus fills i el meu company i anar sols, però no em veig en cor ni ho vull. Així que trigaré una mica més, però penso que ho aconseguiré!!!! Com diu la meva germana, tot és qüestió de visualitzar-ho i ho aconseguiràs!