dimarts, 14 d’octubre de 2014

La nostra experiència amb Montessori

Per començar diré que el mètode Montessori em fascina, em va captivar des del primer moment en que el vaig conèixer, em va enganxar, tant és així, que no me'n puc desenganxar, cada vegada en vull saber més, he fet uns quants cursos, conferència que veig amb el nom de Montessori al títol, i em queda relativament a prop, allà que m'hi vaig a veure que més hi puc aprendre. Però alhora d'aplicar el mètode a casa... hi ha alguna cosa que falla. He provat mil sistemes, mil modificacions, però el que comprovo amb totes aquestes, és que es perd l'essència, i no se que fer per que aquesta perduri.
En una escola Montessori, hi ha molts nens, i vulguis o no, un nen tiba la curiositat de l'altre, comparteixen experiències, i fins hi tot m'atreviria a dir, que es "piquen/repten" entre ells, això junt amb que és un ambient en que NOMÉS hi ha material, penso que fa que els nens aprenguin i funcioni lo del currículum exposat.
A casa, hi ha mil distraccions i sobretot les noves tecnologies que els captiven moltíssim. I no sé si és per això o per que, els nens no els criden l'atenció els materials. Potser a principis del 1900 que els nens no tenien gaires coses, el material lluent captivava la seva atenció, però en els temps que corren, les pantalles guanyen, i en el nostre cas, no hi havia manera que els nens facin servir el material. Una altra cosa que em sembla que ens ha fallat alhora d'aplicar el mètode, és que jo, no m'he atrevit a fer moltes de les presentacions del material, penso que per por de presentar-lo malament i espifiar-la. No se que és el que ha fallat. El que si que he observat és que cada vegada que he canviat la manera de fer, ha funcionat molt bé duran un parell de mesos però després l'interès es perd i no toquen gens el material. Prefereixen posar-se a fer manualitats, pintar,... i jo estic que em pujo per les parets.
Per tots aquests motius, aquest any he decidit guardar tot el material en armaris, almenys d'aquesta manera no s'omple de pols! jeje, i aleshores m'he programat el que han d'aprendre cada setmana de medi i matemàtiques, i el cap de setmana preparo el que vull presentar i poso a la vista, en els 4 prestatges que hem deixat, el material que farem servir, d'aquesta manera m'asseguro de que toquen el temari estatal.
I ara que parlo del currículum estatal, és la meva principal llossa, és un pes immens a l'esquena que no em deixa fluir, ni deixar que els meus fills aprenguin al seu ritme. Fent escola a casa sempre tinc la por que si mai ve l'administració, em facin demostrar que els meus fills tenen el nivell que exigeixen. En aquests cursos que he fet, la majoria de gent que hi assisteix són mestres i molts cops he parlat d'aquest tema amb ells, de la meva por a no complir amb el currículum, i sempre em diuen el mateix, que no m'haig de preocupar d'això, que a l'escola no tots els nens avancen al mateix ritme i que no passa res. Però a casa crec que és diferent, per que l'administració no farà servir el mateix pal per a mesurar-nos. Sempre exigirà més als que estan fora del sistema.
En conclusió, a casa aplicar el mètode i que els nens estiguin receptius i que tot flueixi, és moooolt difícil, al menys, en el nostre cas.

5 comentaris:

Marvan ha dit...

Hola Montse, conec la frustació de quan penses que alguna cosa surtirà meravellós i després no surt.... fa pena.
El que m'ha sorprés és el pes que portes del curriculum. I si intentessis d'oblidar-te del curriculum per només un trimestre? A veure què passa?
Imagina't un nen que es posa molt malalt i no pot anar a l'escola durant un trimestre de la primària. ¿Tú creus que després en el cas de que realment no hagi aprés res de res, no sería capaç de tornar a posar-se al día?
Podríes intentar-ho durant un trimestre. Oblidar-te del curriculum per complet o potser només uns mínims de mates i llengua (aquests jo tampoc mai he sigut capaç d'oblidar-los jejej) i deixar fluir tot lo altre i que els nens aprenguin al seu ritme el que vulguin. No que no facin res, però que diguin: vull saber sobre Napoleò, i feu Napoleò. O vull saber sobre cavalls, i feu cavalls. I només una horeta de mates i llengua. I després del trimestre fer una avaluació per veure com ha anat. Si no t'agrada, sempre pots tornar a fer escola com abans. Però potser et trobes amb una sorpresa i que els nens realment hagin aprés el que hagin d'aprendre però a la seva manera.... No sé, és només una idea.
Suposo que és anar buscant fins que trobis el que funciona.

Gemma ha dit...

Hola Montse,
Jo penso que el mètode Montessori deu funcionar molt bé en una escola, però a casa no: els materials són fantàstics! A mi m'encanten, la veritat, però els pocs que tenim a casa, no s'han usat gaire...
Quant al currículum, estic segura que els teus nens superen de llarg els mínims exigits, perquè, de fet, no és pas massa el que han de saber en acabar la primària. Bàsicament, han de saber llegir, escriure i uns mínims de matemàtiques, que són els mínims que et diu la Marvan. :)
A més, amb les currades que fas i l'organització que portes de tot plegat... Jo t'admiro, Montse!
A veure si ens veiem algun dia i parlem de tot plegat! Una abraçada!

Sylvia O. ha dit...

Hola!

Crec que molte tenim la gairbé mateixa experiència amb Montessori a casa. Es bastant complicat intentar fer un ambient Montessori en una casa amb dos o tres nens, falta tot l'ambient grupal de una classe.

Jo sempre estic "entre dos mares". Per una banda voldría ferr servir més els materials i pel l'altra banda veig que hi han altre activitats amb les que aprenen igual o 'millor i més ràpid" i que els hi agraden.

El curriculum estatal també el tinc molt present, però no pas com una llosa o amb pensaments que algú vindrá a comprobar que fem ( tinc experiència i no ho fan...) sino perquè penso que si un día ens i corporem al sistema no vull que vagin falts d nivell o no sàpiguen funcionar amb llibres etc

De totes maneres dir-te que ho fas molt bé nena, ets una súper homeschooler i un exemple per moltes així que endavant!

Petons!!!

Sylvia O. ha dit...

Hola!

Crec que molte tenim la gairbé mateixa experiència amb Montessori a casa. Es bastant complicat intentar fer un ambient Montessori en una casa amb dos o tres nens, falta tot l'ambient grupal de una classe.

Jo sempre estic "entre dos mares". Per una banda voldría ferr servir més els materials i pel l'altra banda veig que hi han altre activitats amb les que aprenen igual o 'millor i més ràpid" i que els hi agraden.

El curriculum estatal també el tinc molt present, però no pas com una llosa o amb pensaments que algú vindrá a comprobar que fem ( tinc experiència i no ho fan...) sino perquè penso que si un día ens i corporem al sistema no vull que vagin falts d nivell o no sàpiguen funcionar amb llibres etc

De totes maneres dir-te que ho fas molt bé nena, ets una súper homeschooler i un exemple per moltes així que endavant!

Petons!!!

Anònim ha dit...

Hola Montse!

Què més dir-te, a part del que ja t'han comentat... per mi ets un referent en quant a organització i idees fantàstiques, a part de la quantitat d'imprimibles que comparteixes. Potser Montessori a casa no funciona com ens agradaria però crec que els seus materials són un recurs fantàstic (encara que en prefereixin d'altres!) que segur que els donaran una bona base.

En quant al curriculum, jo també el tinc present, i cobrir els mínims no és gens difícil. De fet, els dos anys que l'O. ha estat escolaritzada et diria que no ha avançat gaire... :(

Estic seguríssima que els teus nens van per endavant, i si no és així ja tindran temps de posar-s'hi si algun dia ho necessiten.

Això de buscar la millor manera no s'acaba mai, eh? ;)

Ànims!!! :) Una abraçada gran!!

Susanna
(Nens de colors)