dimarts, 11 de juny de 2013

Encara estic aquí!

Uuuff, quan de temps sense escriure en el blog. No se si encara me'n recordaré jejeje. En aquest temps en el que no he escrit res, han passat moltes coses a nivell acadèmic a casa nostra. A finals de febrer, estàvem molt agobiats, els nens estaven saturats, i es que alhora de planificar el curs, havia estat molt exigent amb ells, havia posat moltes expectatives, i cada dia feien unes 3 o 4 hores de fitxes i material. M'havia repartit els objectius anuals de cadascú per setmanes i la feina que havien de fer diàriament i si un dia havíem d'anar al metge o qualsevol altre cosa, passàvem els deures d'aquell dia, per al dia següent. En definitiva, que tan ells com jo estàvem força saturat i necessitàvem agafar aire i mirar-ho tot des d'un altre punt de vista, i jo, ni corta ni perezosa, em vaig estar informant sobre el Unschooling i vaig decidir que perquè no provar-ho una temporadeta, i així ho vàrem fer, un dia em vaig asseure amb ells i els vaig explicar el que sentia i el que havia percebut d'ells, i que havia pensat en donar-nos un temps de relax i començar a aprendre d'una altra manera,  aprendre de la vida mateixa. Els hi va semblar bé, i va començar una època de relax, de menys fotos, de passejades pel bosc i la muntanya, d'anar a visitar museus, ... Apreníem molt. A finals de maig, em vaig trobar que jo no estava còmode amb aquesta manera de fer, estava alterada, descol·locada (soc una persona que m'agrada molt tenir-ho tot organitzat),... això provocava que estava més irritable amb els nens i ja no tingués tanta paciència. Així que vaig començar a reflexionar sobre com havia estat aquesta experiència a casa nostra, i he fet una llista de coses bones que ne'm tret i coses no tan bones:
Les bones: Aprendre a relaxar-nos i veure aprenentatge a tot arreu. No agobiar-nos tant si no fem tantes fitxes. Mirar el mètode Montessori des d'una altra vesant més homeschooling. I segur que en podria dir moltes coses més.
Les no tan bones: El ritme d'aprenentatge dels nens, no dic que no aprenguessin, simplement que el ritme d'aprenentatge no és el que exigeix la societat en que vivim, i per a donar-los les mateixes oportunitats que la resta de nens, penso que a certa edat han d'aprendre coses que jugant o amb el dia a dia, no floreixen naturalment, i que s'han de mostrar. Per tal que el dia de demà, puguin ser el que vulguin i que mai em puguin tirar en cara de que no ho poden fer per culpa meva. No puc viure amb això a la meva esquena.
Conclusió personal:
A partir d'ara, aprendrem d'una altra manera, de fet ja ho estem fent, i ens està agradant moltíssim, cada dia fem lo bàsic, que ens porta com a molt una horeta de feina i la resta del dia, fem projectes, experiments, manualitats...
Pel que fa a les fitxes, hem fet borrón i cuenta nueva amb les que teníem, hem anat a l'Abacus i els hi he fet veure la sort que tenen respecte dels altres nens de poder triar les fitxes que més els hi agradi, de tal manera, que van triar-se les seves fitxes que no són llibres de text, si no quaderns petits (que segons el Jan, li agraden més perquè no es veu tanta feina de cop) i cada dia en fan una o dos pàgines de cadascun (català, castellà i mates) si hi ha alguna cosa que no entenen, els hi explico amb el material Montessori i ho pillen de seguida. D'aquesta manera, a ells no els hi suposa un esforç extraordinari i en canvi a mi em dona la seguretat que necessito per a estar tranquil·la i transmetre'ls bon rotllo.
Que farem el curs vinent? Tot està dins el meu cap i ja ha agafat forma, sols queda acabar-ho de plasmar en un paper. Més info a la pròxima entrega, que prometo que serà en breu! jejejeje

4 comentaris:

Marvan ha dit...

Ei!! qué bé llegir-vos i qué bé que us va.
Ai aquesta búsqueda del model ideal....si es que al menys n'hi hagués un de model ideal jajaja!!
Has de seguir l'instint i ja està.
Les teoríes són aixó: teories, però tú vius una vida real amb els nens que només tú coneixes.
ai que me enrollo.....
Ja esperem la propera entrada ;).

*-Klara-* ha dit...

Quina alegria llegir-te, de veritat que et notava molt a faltar! Això es el millor d'educar a casa, el poder triar en aquell moment allò que us va be a tots, el saber actuar quan alguna cosa no funciona o no et funciona just en aquell moment i anar canviant-la per altres millors que us funcionen ara ;-) Dic com Marvan, esperem la propera entrada! Un petó molt gran!

Sylvia O. ha dit...

Tenim molta sort de poder fer camí amb els nostres fills i de poder adaptar segons el moment. Segur que us anirá genial el curs vinent. I per aquestes temporades de "bajón" sempre ens quedará el telèfon per compartir i aprendre juntes jejeje!!

Petons!!

Arrels de Llum ha dit...

És una delícia poder adaptar la feina segons com estiguem, sigui que estàn cansats a mig curs o en demanen més... Jo també he hagut d'adaptar-me a tanta estructura escolar aquest primer any d'escola (jo sóc més unschooler jeje i l'Ona és schooler total jajaja)però crec que el secret és ser flexible i anar variant segons les necessitats de tots plegats!!

Ja tinc ganes de llegir-te un altre cop!

una abraçada ben gran!

Susanna (Nens de colors)