dijous, 29 de setembre de 2011

Conciliació Laboral

Nosaltres ho hem aconseguit, però no tothom ho pot fer, crec que l'administració hauria de treballar més aquest aspecte. D'aquesta manera, els nens i nenes d'aquest país, que son els que el dia de demà ens hauran de treure les castanyes del foc, siguin persones que no s'han sentit en la seva infància "abandonats" (i fixeu-vos que ho poso entre cometes) pels seus pares a les escoles bressol, que han deixat de confiar en la gent, perque han viscut una infantessa insegura. Personalment, penso que un nen creix molt més segur si està amb el recolçament invisible d'un pare o mare al costat al que pot recurrir si es veu en problemes i pot demanar ajut per solucionar-los, perque com ho pot fer si està amb un adult que ha d'estar al càrrec de 25 nens alhora durant 6 hores cada dia?. Molts diuen que així s'espavilen, jo crec que vers al contrari, aquests nens creixen indefensos i desconfiant de qui tenen al voltant. Per cambiar tot això, crec molt necessari que les administracions facin alguna cosa al respecte perque els pares i mares que ho desitgin, puguin passar més estona amb els seus fills, perque aquests creixin sans i segurs. (si cliqueu a la imtge, us durà al blog de la genial instigadora, jeje Ànims Ira, que tots junts ho aconseguirem!)

3 comentaris:

Ira ha dit...

Gràcies per posar el vostre granet de sorra. Esper que poguem aconseguir alguna cosa. M'agrada el vostre blog i em quedo!

Lídia ha dit...

Comparteixo cada una de les teves paraules!

paumon ha dit...

Gràcies Ira! El teu bloc també és molt inspirador, me'l quedo també!!!
Merci Lídia!