dijous, 29 d’octubre de 2009

Carabassa

Nosaltres al igual que Sylvia, no ens hem pogut escapar de fer una carabassa, i és que aquest any està tot ple i els nens els hi feia il·lusió, sols va faltar que el veí els regalés una carabassa ideal per buidar-la, i això que nosaltres celebrem la castanyada i ens fot que vinguin tradicions de fora per invair les nostres, però bé, això és el que hi ha, així és que molt al meu pesar, aquí teniu la carabassa:


Sort que vem poder aprofitar el farcit per fer unes galetes boníssimes! Gràcies Sylvia!

4 comentaris:

Marvan ha dit...

A mi em passa el mateix amb les tradicions de fora i el X. tampoc li agrada gens el "haloween", però per altre costat la història está plena d'aquests canvis. Suposo que als que celebraven la festa de la llum quan els hi van dir que ara es deia "Nadal" doncs també van resistir uns quans anys..... no sé de vegades no sé si resistir o simplement deixar que la història faci el que ha de fer......

Sylvia ha dit...

Quina bona pinta!! Nosaltres també les em fet i els hi va agradar molt. Encara em queda massa per una segona fornada.

Eiii i res de gràcies que per això estem les amigues, per passar receptes, per parlar de llibres, per trucades per telèfons llarguíiiiissimes jejeje

petons per tots

Ipe ha dit...

Montse, no pienses que es una tradición de fuera... es una aportación. La cultura se hace así de idas y venidas. A ustedes que les gusta la música folk no debería extrañarles esto. Haloween es una tradición celta, aunque la calabaza sea de USA... es porque es más resistente.

Quizás es porque soy hija del mestizaje, pero así como la globalización economica me parece cruel, la interculturalidad me parece magnifica... calabazas talladas, pastel de calabaza y castañada...¡¡uuummmhhh!!

paumon ha dit...

Gracias por las reflexiones, a veces una se ofusca en el inmovolismo y en no querer aceptar lo bueno que biene de afuera. Pero a la vez, tienes un noseque ahí adentro que te hace sentir mal cuando ves que tus raices y tus costumbres se van difuminando y tienes miedo a perderlas. Pero se tiene que aceptar e ir sacando las cosas buenas de los cambios.