Tornem a la rutina diària i a la fi, torno a poder escriure una mica en el blog. Aquest cop ho faig per afegir-me a la proposta que aquest cop a fet l'Ipe, a la que li tenim un especial carinyo, en el seu blog. Així és que us explicaré com vivim nosaltres, o més ben dit, els meus fills això de l'educació en família.
Aquest matí metre esmorçàvem, hem parlat de que avui tornaríem a començar a fer escola, que és com ells ho anomenen.
La conversa ha anat així:
Lila: Quan sigui gran anirié a l'escola.
Jo: amb quants anys vol anar a l'escola?
Lila: quan tingui 7.
Jo: Així que aniras a l'escola quan siguis com la Dune (que és com es diu la seva cosina)?
Lila: o més gran.
Jan: Doncs jo no vull anar.
Jo: Perque?
Jan: Perque a l'escola no hi seràs i no em deixaran jugar.
Lila: Doncs m'és igual!
Jan: Però a la mama no li deixaran passar de la porta!
I ja tenim la primera enganxada del dia. Jo em retiro, i primer tamtra del dia. I és que últimament, es porten a mata i degolla! Espero amb impaciència que afluixin el gelos!
Per al Jan això de estar a casa, és una cosa de la que se sent, diria jo, orgullós, ja que quan algú li preganta que quan anirà al'escola, ell contesta que mai, que ell fa escola a casa i que no hi vol anar. Pel que fa a la Lila, te unes cosines i amigues que li parlen maravelles de l'escola, i com no ho ha provat mai, diu que quan sigui gran hi vol anar. I això que li he proposat d'anar quan comenci el curs, si vol. Però m'ha dit que no, que quan sigui més gran. I així ha quedat el tema.
6 comentaris:
Qué conversación más deliciosa, lastima que terminara en tormenta.
Es curioso que tengan visiones tan diferentes cuando ninguno de ell@s ha ido al cole nunca, en cambio Jan tiene muy claro que allí a las madres no nos dejan entrar... esa parte me alucina.
Besos inmensos, el cariño es de doble vía.
Por casa también se escucha eso de que irán cuando sean mayores hahahah
Si que es curioso que lo vean tan diferente. Ariam no quiere oír hablar de ir al cole,es de la opinión de Jan, jeje. A ver si nos vemos prontito.Besos.
Me encanta este Carnaval!! El mío tiene clarísimo que irá cuando tenga 10 años; no sé qué cree que ocurrirá a esa edad...
Quiezá si fuera al cole se desencantaría... quién sabe... El mío pequeño antes le atraía pero su hermano se encargó de echarcontarle horrores y ahora no quiere por nada del mundo... jajaja
Hola!
He aquí una prueba fefaente de que cada uno nace con su propio caracter y su propia personalidad!
Gracias chicas!!!
Hasta pronto!
Publica un comentari a l'entrada