dimarts, 28 d’abril de 2009

Sentiments

En la desena edició d'aquest carnaval de blogs, Sandra ens proposa aquest cop, parlar del que sentim fent escola a casa.
La veritat és que hi han molts sentiments contradictoris i pors alhora d'educar els teus fills a casa. O almenys a mi em passa. No se si és perque no tinc massa temps per preparar coses, o perque de vegades no se per on tirar, que hem colapso, però aleshores sorgeix el Pau, que és el meu pilar principal i m'agafa el relleu mentre em torno a aixecar. I aleshores ho torno a agafar amb més ganes. No se si us passarà també a vosaltres. Però molts cops, tinc molt clar per on tirar i que fer, hi poso moltes ilusions i ganes, busco materials, llegeixo sobre diferents pedagogies, ...em veig amb ànim de tot, però tot d'una, de cop i volta, quan més lligat sembla que ho tinc tot, els nens decideixen que no volen fer res, i el jan molts cops em diu - Mama, és que jo el que vull fer és jugar. Aleshores em desmunta i penso, i si en comptes de llegir i buscar tanta informació et dediques a estar més temps amb els nens i a observar-los per saber les seves necessitats? I és en el punt on em trobo actualment. M'he adonat que el que els nens volen, és la teva atenció les 24 hores del dia (bé, jo tant no puc, però si a 24 li treus 3,5 de treballar, 7 de dormir i 2,5 de menjar, m'en queden 11 hores, que dividides entre 3 són 3hores i 40 minuts que puc dedicar a cadascun d'ells al dia - vaya, una miseria) Així és que les hores que estic amb ells intento dividir la meva atenció al màxim per poder estar per tots tres alhora durant el màxim de temps possible. Aquesta optimització del temps, m'ha comportat haber de deixar moltes coses però m'ha donat molta estabilitat i seguretat i ha augmentat moltíssim la seva felicitat. De moment ens trobem en aquest punt, però mai se saps com serà demà. Això és el que més m'agrada d'educar a casa; La lliertat de moviments de tots plegats, el fet de no haber de dependre de res, el poder anar seguint el ritme del nen i el poder anar aprenent amb ells.
En definitiva, te més pros que contres i això ens agrada.
Gràcies Sandra per donar-nos aquesta oportunitat per poder expresa els nostres sentiments!!

2 comentaris:

Sandra y Javi ha dit...

Gràcies a tu per la teva aportació. Penso que així sentim la majoría que fem educació a casa, però tot compensa. Molts petons.

Silvia ha dit...

Me siento igual que tu mujer. Poco a poco he ido encontrando confianza en que hay epocas de estudios programados con exactitud y epocas mas libres, mas sueltas de tomar la oportunidad con ganas. Que va Sandra! Hablando de sentimientos de madres homeschoolers, podemos llenar libros enteros :D
Besos!