Inici de curs: Montessori + "treball encapsat o workboxes"

Ja està aquí el nou curs, i després d'una mica de remodelació, ja hem començat de debó. Aquest curs, el farem fent un poti-poti de Montessori més el sistema workboxes (que seguint l'exemple de Marvan en el seu blog, les he batejat amb aquest nom: treball encapsat). Bé, la cosa ha quedat així:

Per aquest trimestre els nens em vàren demanar que els hi ensenyés a ser indis (després de veure el vídeo de Petter Pan) i he aprofitat l'avinentessa per fer una escola d'indis. Cada setmana dedicarem un dia a parlar dels indis americans d'els que he agafat llibres de la biblioteca per mirar-los. Hem quedat que cada divendres comprovaríem si el quadre del "treball encapsat" està ple, i si ho està, els hi donaré 4 plomes a cadascú, de tal manera que anirem confeccionant setmana rere setmana el barret d'indi i al finalitzar el trimestre ja tindrán el barret complert i passaran a ser indis de veritat;))

Augment de familia

Aquesta setmana farà tres mesos que la tortuga va pondre els seus ous i estem impacients per veure sortir les cries d'un moment a l'altre. Diumenge al matí, el Jan va venir a buscar-nos a la cuina molt emocionat per ensenyar-nos alguna cosa que hi havia al pati. Jo vaig sortir disparada amb la càmera de fotos a la mà apunt per imortalitzar el moment, però quina va ser la nostra sorpresa quan ens digué, que la cosa que ens volia ensenyar no estava al terrari de les tortugues, sino al galliner. I això és el que vàrem trobar:

Nosaltres pensavem que tots tes conills d'índies eren mascle i que n'hi havien dos molt peluts i una mica grasos. Però no, teniem dues famelles prenys, i dissabte varen parir totes dues, una al matí i ll'altre a la tarda. En definitiva, que ara tenim 4 conillets d'indies petits.
Benvinguts!!!!!!!!

Carnaval de blogs: viure la diferència

Tornem a la rutina diària i a la fi, torno a poder escriure una mica en el blog. Aquest cop ho faig per afegir-me a la proposta que aquest cop a fet l'Ipe, a la que li tenim un especial carinyo, en el seu blog. Així és que us explicaré com vivim nosaltres, o més ben dit, els meus fills això de l'educació en família.
Aquest matí metre esmorçàvem, hem parlat de que avui tornaríem a començar a fer escola, que és com ells ho anomenen.
La conversa ha anat així:
Lila: Quan sigui gran anirié a l'escola.
Jo: amb quants anys vol anar a l'escola?
Lila: quan tingui 7.
Jo: Així que aniras a l'escola quan siguis com la Dune (que és com es diu la seva cosina)?
Lila: o més gran.
Jan: Doncs jo no vull anar.
Jo: Perque?
Jan: Perque a l'escola no hi seràs i no em deixaran jugar.
Lila: Doncs m'és igual!
Jan: Però a la mama no li deixaran passar de la porta!
I ja tenim la primera enganxada del dia. Jo em retiro, i primer tamtra del dia. I és que últimament, es porten a mata i degolla! Espero amb impaciència que afluixin el gelos!
Per al Jan això de estar a casa, és una cosa de la que se sent, diria jo, orgullós, ja que quan algú li preganta que quan anirà al'escola, ell contesta que mai, que ell fa escola a casa i que no hi vol anar. Pel que fa a la Lila, te unes cosines i amigues que li parlen maravelles de l'escola, i com no ho ha provat mai, diu que quan sigui gran hi vol anar. I això que li he proposat d'anar quan comenci el curs, si vol. Però m'ha dit que no, que quan sigui més gran. I així ha quedat el tema.

Recomanació

Ahir vaig descobrir un blog molt xulo d'una família que fa servir el mètode Montessori amb els seus nens. Aquí deixo l'enllaç per qui ho vulgui visitar.