Sentiments

En la desena edició d'aquest carnaval de blogs, Sandra ens proposa aquest cop, parlar del que sentim fent escola a casa.
La veritat és que hi han molts sentiments contradictoris i pors alhora d'educar els teus fills a casa. O almenys a mi em passa. No se si és perque no tinc massa temps per preparar coses, o perque de vegades no se per on tirar, que hem colapso, però aleshores sorgeix el Pau, que és el meu pilar principal i m'agafa el relleu mentre em torno a aixecar. I aleshores ho torno a agafar amb més ganes. No se si us passarà també a vosaltres. Però molts cops, tinc molt clar per on tirar i que fer, hi poso moltes ilusions i ganes, busco materials, llegeixo sobre diferents pedagogies, ...em veig amb ànim de tot, però tot d'una, de cop i volta, quan més lligat sembla que ho tinc tot, els nens decideixen que no volen fer res, i el jan molts cops em diu - Mama, és que jo el que vull fer és jugar. Aleshores em desmunta i penso, i si en comptes de llegir i buscar tanta informació et dediques a estar més temps amb els nens i a observar-los per saber les seves necessitats? I és en el punt on em trobo actualment. M'he adonat que el que els nens volen, és la teva atenció les 24 hores del dia (bé, jo tant no puc, però si a 24 li treus 3,5 de treballar, 7 de dormir i 2,5 de menjar, m'en queden 11 hores, que dividides entre 3 són 3hores i 40 minuts que puc dedicar a cadascun d'ells al dia - vaya, una miseria) Així és que les hores que estic amb ells intento dividir la meva atenció al màxim per poder estar per tots tres alhora durant el màxim de temps possible. Aquesta optimització del temps, m'ha comportat haber de deixar moltes coses però m'ha donat molta estabilitat i seguretat i ha augmentat moltíssim la seva felicitat. De moment ens trobem en aquest punt, però mai se saps com serà demà. Això és el que més m'agrada d'educar a casa; La lliertat de moviments de tots plegats, el fet de no haber de dependre de res, el poder anar seguint el ritme del nen i el poder anar aprenent amb ells.
En definitiva, te més pros que contres i això ens agrada.
Gràcies Sandra per donar-nos aquesta oportunitat per poder expresa els nostres sentiments!!

Pare i fill

... al seu pare li va dir: - Papa, faries una Marató amb mi?-

El seu pare li respongué: - Si -.

Van aconseguir acabar la Marató junts, pare i fill. Així és va anar establint un costum pel qual el pare sempre li responia amb un si, a cada proposta il·lusionada del fill per realitzar noves carreres junts.

Finalment, un dia, el fill li va preguntar - Papa, ens apuntem a l'Ironman"? -

El pare sabia que l'Ironman es probablement la triatló més dura del mon, 3,86 Km nedant en aigües obertes, seguida de 180,2 Km en bicicleta i finalment una marató de 42,195 Km.

Amb tot, el pare també va contestar afirmativament.

Ara, mireu el seu vídeo:
http://www.godtube.com/view_video.php?viewkey=8cf08faca5dd9ea45513

Petons

IX Carnaval de blogs

Aquest cop, hem tingut el plaer d'allotjar la 9ª edició del carnaval de blogs. La pregunta que vàrem fer, va ser: que en pensen la gent que comparteix l'educació dels vostres fills, del que és l'educació a casa? I aquestes han estat les respostes:

Antonio desde Esas pequeñas cosas aprendiendo en casa.

El Papa de De cangrejos y ermitaños.

Arnoldo de Creciendo unidos.

Pau desde el nostre blog.

Moltes gràcies a tothom que ha participat i a totes aquelles persones que no han tingut temps, ja que els acompanyants, normalment són els que s'encarreguen de dur les aportacions econòmiques i no tenen massa temps en arribar a casa de ficar-se a escriure res. Prou fan d'estar una estona pels nens!!

El relleu per al proper carnaval de blogs (ja el 10è!!) Serà per a la Sandra de Mas allá del infinito. Espero que acepti el relleu i a seguir..!
Fins aviat!